El temps, explicat planer

Pressió i situacions

• AnticiclóUna zona d'altes pressions que porta temps estable i cel serè.
• Anticicló de les AçoresEl gegant de les altes pressions que habitualment se situa a l'oceà Atlàntic, prop de les illes Açores.
• Bloqueig en omegaUn potent anticicló que queda encallat flanquejat per dues borrasques, dibuixant la lletra grega omega (Ω).
• BorrascaUna zona de baixes pressions que porta núvols, pluja i vent.
• Circulació zonalQuan els vents de l'atmosfera bufen ràpidament i de forma molt directa d'oest a est.
• DANAUna bossa d'aire fred que queda completament aïllada de la circulació general del vent a gran alçada.
• Dorsal anticiclònicaUna llengua d'altes pressions en altura que instal·la calor i temps estable.
• FrontLa línia on xoquen dues masses d'aire diferents i que sol portar un canvi de temps.
• Inversió tèrmicaQuan a les valls fa més fred que una mica més amunt, just al revés del que sol passar.
• Situació retrògradaQuan les borrasques o masses d'aire ens arriben de l'est (des de l'interior del continent) en lloc del sentit habitual de l'oest.
• SubsidènciaL'aire que baixa a poc a poc dins d'un anticicló i asseca el cel.

Vents

• Efecte foehnVent que baixa per la cara arrecerada d'una muntanya i arriba sec i més calent.
• El RebufUn vent local de la costa central catalana que bufa de component sud/sud-est per l'acumulació de vents del nord a mar obert.
• GregalVent fred i fort del nord-est, sovint amb mala mar.
• LlebeigVent sec i temperat de component sud-oest, molt típic de les tardes d'estiu a la costa.
• LlevantVent humit de l'est que ve del mar i sol portar pluja al litoral.
• MarinadaEl vent fluix que entra del mar cap a terra durant la tarda.
• MestralVent fort del nord-oest, sec, típic de les Terres de l'Ebre.
• PonentadaVent fort de l'oest, sec i sovint molt calent a l'estiu.
• Ratxa de ventUn cop de vent puntual molt més fort que el vent de fons.
• TramuntanaVent fort i fred del nord, típic de l'Empordà.
• XalocVent humit i molt càlid que bufa del sud-est, sovint acompanyat de pols en suspensió.

Tempestes i precipitació

• Aigua precipitableLa quantitat de vapor d'aigua present en una columna d'aire, mesurada en els litres que caurien si es condensés de cop.
• AiguatUna pluja molt forta i abundant que cau en poca estona.
• CalamarsaBoletes de gel que cauen de les tempestes; si són grosses, en diem pedra.
• Cisalla del ventQuan el vent canvia de força o de direcció a mesura que pugem en alçada, en comptes de bufar igual de baix a dalt.
• ConveccióL'aire calent que puja i, si troba humitat, forma núvols i tempestes.
• EsclafitUn corrent d'aire molt violent que es desploma d'una tempesta i s'expandeix en línia recta en xocar contra el terra.
• Gota fredaUna bossa d'aire fred que queda aïllada en altura i pot descarregar molta pluja en poca estona.
• Índex CAPELa unitat que mesura la 'benzina' disponible a l'atmosfera perquè es formin i creixin tempestes.
• Índex LiftedUna xifra que compara la temperatura d'una bombolla d'aire que puja amb la de l'aire que l'envolta allà dalt, per saber si pujarà sola o no.
• RuixatUna pluja sobtada, intensa i de poca durada.
• Supercel·laUna tempesta colossal i molt organitzada que posseeix un corrent d'aire ascendent en rotació.
• TempestaUn núvol que creix molt i descarrega pluja forta, llamps i, de vegades, calamarsa.

Fred i neu

• AllauUna massa de neu que es desprèn i baixa muntanya avall.
• Cota de neuL'altura a partir de la qual neva en comptes de ploure.
• Escalfament Súbit Estratosfèric (CSE)Un augment brutal i sobtat de la temperatura a l'estratosfera (fins a 40 graus en pocs dies) damunt del pol.
• GlaçadaQuan la temperatura baixa de zero i l'aigua de fora es congela.
• Vòrtex polarUn gran remolí de vent molt fort i aire gèlid que gira permanentment sobre el Pol Nord a gran alçada.

Calor i humitat

• Efecte hivernacleEl procés pel qual determinats gasos de l'atmosfera retenen la calor del Sol, mantenint el planeta calent.
• Illot de calor urbàLa diferència de temperatura que fa que les grans ciutats siguin molt més calentes que els camps del voltant, sobretot a la nit.
• Mínim de MaunderUn període històric (1645-1715) on l'activitat de les taques solars va ser gairebé nul·la, coincidint amb freds extrems.
• Nit tropicalUna nit en què la temperatura no baixa dels 20 graus.
• Onada de calorUns quants dies seguits amb temperatures molt més altes del que toca.
• Sensació tèrmicaLa temperatura que notes de veritat, que no sempre és la que marca el termòmetre.
• XafogorLa calor enganxosa i incòmoda dels dies humits.

Boira i visibilitat

• BoiraUn núvol arran de terra que redueix molt la visibilitat.
• CalitjaAire tèrbol per la pols o la contaminació, sovint amb el cel blanquinós.
• Halo solar o lunarUn anell lluminós de colors que es dibuixa al voltant del Sol o de la Lluna quan la llum travessa núvols fets de gel.
• ParheliUn fenomen òptic espectacular que fa aparèixer dues taques brillants a banda i banda del Sol, sovint semblant tres sols.

Patrons globals i teleconnexions

• AO, l'Oscil·lació ÀrticaUn índex que ens diu si l'aire fred de l'Àrtic es queda tancat al pol o si té la porta oberta per baixar fins a nosaltres.
• Cèl·lula de HadleyÉs el gran bucle d'aire dels tròpics: puja damunt l'equador, viatja per dalt cap al nord i torna a baixar damunt les latituds subtropicals, just on vivim nosaltres.
• Corrent en jetUn riu de vent molt fort i estret que circula a molta alçada i que arrossega les borrasques i els fronts arreu del món.
• Efecte CoriolisCom que la Terra gira, el vent no va mai recte d'un punt a un altre, sinó que es desvia cap a un costat.
• El Niño i La Niña (ENSO)És quan l'aigua del Pacífic equatorial s'escalfa més del normal (El Niño) o es refreda més del normal (La Niña) durant uns quants mesos seguits.
• Masses d'aireGrans bosses d'aire que tenen una temperatura i una humitat semblants arreu perquè s'han format totes sobre el mateix tipus de terreny.
• NAO, l'Oscil·lació de l'Atlàntic NordÉs un balancí de pressions entre les Açores i Islàndia que decideix per on passen les borrasques de l'Atlàntic a l'hivern.
• Ones de RossbySón les grans ondulacions, els meandres en forma de S, que el corrent en jet dibuixa de nord a sud mentre dona la volta al planeta.
• TeleconnexionsLligams a llarga distància entre el temps de llocs molt allunyats: el que passa en una regió del planeta acaba influint en el temps d'una altra de ben lluny.

Eines i models de previsió

• Alçada geopotencialL'alçada real a la qual trobem una determinada pressió a l'atmosfera (com els 500 hPa o 850 hPa).
• EnsemblesEn lloc de fer la previsió una sola vegada, es fa moltes vegades canviant lleugerament el punt de partida, i es mira fins a quin punt totes coincideixen.
• MeteogramaUn gràfic que ajunta moltes previsions diferents alhora per avaluar la fiabilitat del pronòstic.
• Models de previsióSuperordinadors colossals que resolen equacions físiques per predir com es mourà l'atmosfera els pròxims dies.
• Models mesoescalarsModels meteorològics especialitzats en àrees petites per a previsions de molt alta definició.
• RadiosondatgeEl llançament d'un globus meteorològic equipat amb sensors per mesurar la temperatura, humitat, pressió i vent en vertical.